dijous, 18 de febrer de 2010

Enyor

I no sé quines em pesen més,
les hores que són buides de tu
o les hores que no estarem junts,
el rellotge d’avui o el després.

M’espanta quan tot sigui d’ahir,
que no hi ha marxa enrere, ho sé,
i t’allunyes amb cada minut,
amb cada segon perdo un amic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada