tag:blogger.com,1999:blog-22940369914754017892024-03-12T18:22:56.128-07:00Pell endinsSom tan lluny
com si fóssim l'un davant de l'altre.Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.comBlogger36125tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-500078236076756522019-11-25T09:41:00.000-08:002019-11-25T09:41:09.241-08:00El primer petó<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin-bottom: 12px; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none; font-size: 12pt;">Aquesta és la història del que hauria d'haver estat el primer petó però no ho va ser. Ell és un noi de dinou anys. Ella en té divuit. Fa dies que agafen el mateix tren per anar a la universitat. Ell, de fet, solia agafar-lo a una altra estació, però ha canviat la rutina matinal i l’autobús previ només per poder fer aquell trajecte plegats. No ho ha dit, però és així. Ara que han passat més de vint anys d’aquells trajectes en tren és evident que era així.</span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin-bottom: 12px; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none; font-size: 12pt;">De vegades se salten la primera classe per quedar-se una estona junts al bar de la facultat. Encara falten alguns mesos -pocs, ni mig any- perquè ell, que és tímid, se li declari rosa en mà en aquella estació on cada matí agafen el mateix tren per anar a la universitat. Ella, que amb divuit anys no en sabia res de la vida, s’havia jurat que es casaria amb el primer amor que li regalés una rosa.</span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin-bottom: 12px; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none; font-size: 12pt;">Però encara falten alguns mesos per a aquella declaració rosa en mà. De moment han començat a buscar qualsevol excusa per estar junts. Es burxen i riuen per tot, i s’interessen per l’altre com només s’interessen per l’altre els primers i veritables amors. Algun dia s’escapen del campus i van a Barcelona. La ciutat els ofereix mil racons, mil aventures.</span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin-bottom: 12px; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none; font-size: 12pt;">El cementiri del Poblenou s’escau a l’esperit romàntic d’uns joves idealistes i absurds que no han fet ni vint anys. I a ell que li agraden els Dire Straits. I a ella que li agrada Mike Oldfield i que no para d’escoltar, quan està sola a casa, una cançó que la fa pensar en ell. </span><span style="-webkit-font-kerning: none; font-family: TimesNewRomanPS-ItalicMT; font-size: 12pt; font-style: italic;">Talk about your life</span><span style="-webkit-font-kerning: none; font-size: 12pt;">. Perquè li sembla que ell és reservat i que no se li acaba d'obrir. Han passat més de vint anys i potser no li va dir mai, que aquella cançó de Mike Oldfield la feia pensar en ell.</span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin-bottom: 12px; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none; font-size: 12pt;">Un dia dels que s’escapen a Barcelona van a la torre del rei Martí l'Humà. Pugen i allà dalt, a dalt de la torre, ell li hauria d’haver fet el primer petó. Però no li fa. Mesos després, quan finalment se li declari, ell li confessarà que se’n moria de ganes. El sol de finals de tardor i les seves veus, fluixetes, que es confonien amb el soroll dels turistes eren l’escenari idíl·lic i una oportunitat perduda. </span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin-bottom: 12px; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none; font-size: 12pt;">Han passat més de vint anys i ella, que ara viu lluny de Barcelona, un dia que torna a la ciutat abans de marxar de viatge fa nit a un hotel qualsevol. Al passadís hi ha una fotografia de la torre de Martí l’Humà. I pensa en el primer petó que no va fer.</span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin-bottom: 12px; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none; font-size: 12pt;">El dia que ell se li va declarar, rosa en mà, ella anava a mirar les notes del primer semestre. La noia va entrar al despatx de la professora de literatura i la professora, que ja tenia una edat, va somriure de veure-la tota vermella de l’emoció, passejant orgullosa per la facultat la rosa que li acabava de regalar el seu primer, gran i veritable amor. Ho era aleshores i ho és encara avui, encara que avui hi hagi altres amors que han passat per la seva vida, alguns amb més o menys fortuna.</span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin-bottom: 12px; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none; font-size: 12pt;">Quan ha recordat la professora de literatura, que aquell dia de febrer somreia, la noia que ja no és una noia ha tingut curiositat de saber què se n’ha fet i l’ha buscat a internet. Així ha sabut, per un article que li van dedicar els companys de la universitat, que fa anys que és morta. Maleït càncer.</span></div>
<br />
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin-bottom: 12px; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none; font-size: 12pt;">Aquell és el dia que ell se li va declarar, però el dia de la torre de Martí l’Humà era un altre dia, mesos abans. El sol de finals de tardor, el soroll dels turistes i les oportunitats perdudes. No tenien ni vint anys, i reien i es burxaven i estaven enamorats com s’està enamorat quan no tens ni vint anys, encara que no s’ho haguessin dit mai. Era llavors que s’haurien d'haver fet el primer petó, però el cert és que no se’l van fer. </span></div>
<div>
<span style="-webkit-font-kerning: none; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-71091923958738653342019-08-19T02:17:00.000-07:002019-08-19T02:17:00.574-07:00Tarda de tempesta a la vora de la piscinaCorrien despreocupades pel voral de la piscina, alienes als núvols que començaven a créixer i anunciaven la tempesta de cada tarda. Amb biquini i el cos perfecte, no necessàriament canònic, dels setze anys. Me les mirava i els hauria dit que vigilessin amb la tempesta, si no fos que em feia mandra aixecar-me i sortir de l’ombra.<br />
El seu joc seguia un ritual. Per torns s’encalçaven l’una a l’altra, i rodolaven damunt la gespa, i reien. I altra vegada s’encalçaven, rodolaven i reien. Fins que se’n van cansar i es van acostar cap a la barra del bar a buscar un gelat. Estaven vermelles de córrer i del sol de tot el dia.<br />
La resta de banyistes, majoritàriament famílies amb nens, havien sortit de l’aigua i recollien les tovalloles. S’afanyaven a vestir-se mentre es queixaven del vent sobtat. Tant hi feia. Tornarien l’endemà i totes les tardes de l’estiu mercès a l’abonament de temporada que havia creat aquell any l’ajuntament.<br />
No semblava que a ningú li preocupessin gaire aquelles dues noies que seguien amb biquini i xuclant el polo, ignorant el canvi de temps. A mi tampoc no em preocupaven en excés.<br />
La tarda que van desaparèixer dues noies del poble, hauria jurat que les havia vist jugant a la vora de la piscina. O potser eren unes altres. S’assemblen totes, les noies de setze anys.<br />
Uns dies més tard, quan em mirava les seves fotografies al diari, em convencia que sí, que eren aquelles noies que corrien en biquini pel voral de la piscina i xuclant el polo. Em feia patir que no agafessin fred per culpa de la tempesta que s’acostava. Ves per on. El perill no era a cel obert, sinó que s’amagava a l’ombra.<br />
<div>
<br /></div>
Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-67207064199724707752019-08-19T01:58:00.001-07:002019-08-19T02:07:17.731-07:00Universitat Autònoma de BarcelonaLa meva universitat fa olor de pins i de formigó.<br />
A través de la finestra intueixo el canvi de temps.<br />
Els poetes que són morts ens saluden en llengües perdudes.<br />
Avui, una vida després, l’aula és buida.<br />
Els poetes no són pas més morts que aquella qui vaig ser.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-GMC_xBM9X8U/XDV9-b5oDYI/AAAAAAAAA9g/SawTUz12xe8VG0WAKErD-SSEOsqlM-mRACLcBGAs/s1600/00C2A6BF-CA53-47E1-BD76-DAAF6C29CEA8.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-GMC_xBM9X8U/XDV9-b5oDYI/AAAAAAAAA9g/SawTUz12xe8VG0WAKErD-SSEOsqlM-mRACLcBGAs/s320/00C2A6BF-CA53-47E1-BD76-DAAF6C29CEA8.jpeg" width="240" /></a></div>
Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-70495512505840764752019-06-26T10:11:00.000-07:002019-06-26T10:11:28.521-07:00Sucre a la sang<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-Sd7H8_XMM3M/WuBbPVIEeYI/AAAAAAAAA0o/0HLVEnNMrH4YslKa2r7L7KMeTnqynNP6wCLcBGAs/s1600/P1040967.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://3.bp.blogspot.com/-Sd7H8_XMM3M/WuBbPVIEeYI/AAAAAAAAA0o/0HLVEnNMrH4YslKa2r7L7KMeTnqynNP6wCLcBGAs/s320/P1040967.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La iaia Maria tenia sucre a la sang. Quan jo era petita, i per tal com en
parlava la mare, ja ho entenia que es tractava d’un problema de salut. Amb tot,
era incapaç d’imaginar quin tipus de dolència en deriva, d’un excés de dolçor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Asseguda a la taula, berenava la meva llesca de pa amb oli i xocolata i me
la mirava. Es movia atrafegada per la cuina, a punt de començar a preparar el
sopar. Quan va tenir tot allò imprescindible –un grapat de mongetes tendres, l’escorredora
i un ganivet acabat d’esmolar– es va asseure en una cadira baixa que hi havia
en un racó i es va posar a triar i tallar les tavelles. Ho feia amb una
destresa que em deixava bocabadada, literalment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">-Tanca la boca i menja.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">-Sí, iaia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Era el primer que em deia en tota la tarda. No em semblava pas una dona
dolça. Tampoc em semblava l’heroïna de qui em parlava la mare.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La mare m’havia portat a casa la iaia Maria perquè m’hi estigués tota una
setmana. Havien començat les vacances escolars i a la mare, que era mestra,
encara li quedaven uns dies de feina. Després ens n’aniríem totes dues a un càmping
de la platja.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">-Iaia, vau tenir por quan la guàrdia mora va entrar a casa?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">I llavors m’imaginava els soldats entrant en aquella mateixa cuina i la
iaia, tot un manyoc de nervis, amenaçant-los amb el ganivet acabat d’esmolar a
la pedra. Però allò no havia passat allà. Aquell episodi havia passat a ciutat
i em coneixia la història de memòria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La iaia, que llavors era una dona jove amb una criatura petita, els havia
plantat cara. El seu marit era al front. El seu pare havia fugit. Vivia amagat
vés a saber on, frontera enllà. En aquells moments ella no ho sabia, però cap
dels dos no tornaria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Els havia escridassat i, sense saber si l’entenien o no, els havia etzibat en
català, que era l’únic que parlava, que eren uns pocavergonyes d’entrar d’aquella
manera a les cases, espantant la nena que no parava de plorar i xisclar. Unes
hores abans, quan havia sabut que els soldats desfilaven impunement pels carrers,
havia cremat tots els papers que l’haurien pogut comprometre, els papers de la
cooperativa, a l’estufa de llenya. Va mantenir intacta la dignitat, i va perdre
tota la resta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La iaia no m’havia contestat. S’havia aixecat a encendre els fogons. Havia
posat una olla d’aigua amb sal a bullir i una paella per fregir-hi una mica de
cansalada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">-Aviat hi haurà el sopar fet i encara no has acabat de berenar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Vaig empassar-me el pa com vaig poder i vaig rosegar una mica de xocolata. Aquella
nit gairebé no vaig dormir. Em vaig llevar quan tot just clarejava i vaig
sortir al pati amb el meu pijama curt. Em vaig asseure al terra, mirant les
flors que la iaia cuidava com una experta jardinera. Era tan d’hora que encara
feia fred i em vaig quedar arraulida, abraçant-me ben fort les cames. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Quan la iaia Maria em va trobar al jardí, no em va dir res, però va anar a
omplir la regadora. Me la va fer agafar i em va anar guiant a través de les
plantes mentre jo hi deixava caure, tremolosa, aquell plugim sobrevingut. Es va
posar a cantar suaument:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">-Les nenes maques al dematí, s’alcen i reguen, s’alcen i reguen...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Quan tens vuit o nou anys, com jo tenia aquell estiu, els dies passen
lents. Aquella setmana vaig regar les flors i vaig saltar a corda. Vaig fer els
deures del quadernet i vaig beure les millors llimonades de la meva vida. La
iaia me les feia només per a mi: aigua, llimona i sucre, en una gerra de vidre turquesa
que prèviament havia omplert de glaçons.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Era una dona de poques paraules, però quan menys m’ho esperava, l’afecte la
desbordava i es convertia, de sobte, en una cosa densa i palpable: cantant-me
cançons o fent-me una llimonada que ella no podia beure pel sucre que hi posava;
pentinant-me els cabells amb suavitat o agafant-me de la mà per fer una
passejadeta curta fins al poble, on anàvem cada dia a comprar el pa i la
fornera em regalava un rosegó. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Així, mandrosament, va arribar un altre dissabte. Diumenge vindria la mare
a buscar-me i marxaríem a la platja. S’acostava l’hora de sopar i tornava a
tocar mongeta tendra bullida, aquesta vegada amb patata, ceba i pastanaga. L’endemà,
amb el suc de la vianda, la iaia en faria un arròs. Sabia que a la mare li
agradava aquell arròs: un plat senzill que les transportava a totes dues a uns
anys difícils a través dels quals, malgrat tot, s’havien obert camí. Anys de
penúria i també d’una complicitat perduda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Quan va haver aplegat l’imprescindible –la verdura, l’escorredora i el
ganivet– es va asseure a la cadira baixa que hi havia al racó i va començar a
triar i tallar les tavelles que tenia damunt la falda. Encara no havia acabat
que va anar a encendre el foc i hi va posar l’olla a bullir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La iaia tallava les mongetes amb destresa. Fins que després d’un cop de
ganivet, ni més brusc ni més fort que els anteriors, una llambregada de dolor
li va travessar la cara. El ganivet va fer <i style="mso-bidi-font-style: normal;">clinc
</i>contra l’escorredora i la sang li va començar a brollar, espessa, del dit.
Va inspirar fort, però no va deixar anar cap soroll: cap gemec, cap xiscle. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Es va aixecar amb una parsimònia que fins llavors no li havia conegut. Tot
el nervi se li havia esvaït. Es va acostar als fogons, va destapar l’olla amb
l’ajuda d’un drap i, sense pensar-s’ho, hi va sucar el polze. Tenia el front i
la cara tots suats. Quan va semblar que es recuperava, em va mirar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">-És pel sucre. Si no m’escaldo les ferides, no deixen de sagnar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Aquell capvespre d’estiu vaig comprendre què significa tenir sucre a la
sang. Però encara trigaria uns anys a entendre quantes ferides havia hagut de
curar la iaia Maria al llarg de la seva vida, amb aigua bullint o altres remeis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Quan diumenge al migdia ens vam menjar l’arròs, la iaia, la mare i jo, no
podia treure’m del cap el que havia vist el dia anterior. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aquell polze submergint-se, mecànicament, a
dins de l’olla. L’hemorràgia, efectivament, s’havia tallat al moment. A la
tarda, quan ens allunyàvem amb el cotxe, li vaig explicar l’anècdota a la mare.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">-És una dona molt valenta- em va dir. –Sempre ho ha estat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">I no va dir res més en tot el trajecte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La mare, quan ha estat més gran, també ha tingut sucre a la sang. Deu ser
cosa de família. Potser val més que jo mateixa me’n vagi fent a la idea, que algun
dia la sang em brollarà de les ferides, i no sabré com aturar-la.<o:p></o:p></span></div>
<br />Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-73352480486036085342015-10-25T05:27:00.001-07:002019-11-25T09:50:41.124-08:00Totes les paraulesTotes les paraules que s'han dit,<br />
si només valgués allò que és nou,<br />
ens condemnarien al silenci.<br />
Retornem sempre al mateix lloc,<br />
el final és el punt de partida<br />
de pensaments que neixen avui<br />
per ser reescoltats un cop més.<br />
Ens repetim a través del temps,<br />
de forma que, milers d'anys després,<br />
no sabem del cert si som uns altres<br />
o bé hem esdevingut eterns.Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-1677059129703905382013-07-24T16:47:00.000-07:002013-07-24T16:47:18.709-07:00L'avi Ramon
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Tots els nens del veïnat volien que el meu avi
fos el seu avi. A l’estiu, al poble, ens banyàvem a la bassa de l’hort. Recordo
que tenia el cos tot rodó. El cap rodó, la panxa rodona. Una panxa que li
sobresortia per damunt de la cintureta dels pantalons curts de color groc pàl·lid
que feia servir de banyador.</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Des de l’escala rovellada, jo em mirava
l’aigua amb recel. La fauna que hi habitava –tot d’insectes nedadors– no em
feia cap gràcia. Llavors el meu avi em deia: “No tinguis por! Ens ensenyen a
fer braça”. I ell mateix feia una braçada, com per demostrar-me que nedava
igual que els sabaters. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Heteroptera
gerromorpha</i>. He hagut de buscar-lo, el nom científic d’aquells bitxos que
ens ensenyaven a nedar els primers estius de la dècada de 1980.</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">L’avi tenia les ungles estriades. Deu ser per
això que, cada vegada que veig algú amb unes ungles estriades, sigui gran o petit,
home o dona, penso en ell.</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Fins que no vaig créixer una mica no li vaig
preguntar per la guerra. A l’avi no li agradava parlar de la guerra. Cinquanta
anys després, la seva mirada reflectia encara l’astorament més absolut.
Preferia passar de la República a la postguerra. I no és que la postguerra fos
fàcil, però aquella monstruositat havia superat la capacitat de comprensió d’algú
del seu caràcter. No he conegut mai ningú tan afable ni de millor disposició.</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Avui, quan he travessat la porta de vidre del
bloc de pisos on visc, m’ha vingut l’olor de tabac sense cremar i aquell punt
just de resclosit que, més que </span><a href="http://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a><span style="font-family: Calibri;">desagradable, em resulta
acollidor. L’olor de casa els avis, al barri de la Creu Alta de Sabadell. Una
absència, dos-cents quilòmetres i vint anys més tard, més densa que la xafogor
de la tarda. Davant de l’ascensor, en silenci, he plorat.</span></span></div>
Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-78369491578212633932013-04-27T03:47:00.001-07:002013-04-27T03:47:44.611-07:00
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">Veuràs els ametllers en flor</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">i el record dels estius viscuts,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">confonent-se en un de sol,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">et parlarà a cau d’orella</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">d’estampes de cels sempre blaus.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">D’una terra rogenca i aspra<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">que resa quan ve la tronada,<o:p></o:p></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">una terra assedegada<o:p></o:p></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">on, quan no plou poc, </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"> hi plou massa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">Pensaràs, més cansat que mai,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">amb el pes dels anys a l’esquena:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">“L’estiu que ve, ja l’he<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>viscut”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">I sospiraràs, amb recança,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">la dolçor que no has tastat:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">les ametlles dels ametllers</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">que avui tot just estan en flor.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-m1u-IfAf25k/UXusB6zf_sI/AAAAAAAAAB0/Skn802mldWg/s1600/553290_10150652804363757_1843044546_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="95" src="http://1.bp.blogspot.com/-m1u-IfAf25k/UXusB6zf_sI/AAAAAAAAAB0/Skn802mldWg/s320/553290_10150652804363757_1843044546_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"></span><br /></div>
Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-58594368838910347942013-01-21T10:48:00.001-08:002013-01-21T11:05:12.709-08:00Petit món de paperEl meu món és petit,<br/>
petit i fet de paper.<br/>
Els meus vestits,<br/>
de colors,<br/>
me'ls retallen a mida.<br/>
<br/>
Segons el dia,<br/>
segons el vestit,<br/>
em dedico a això,<br/>
em dedico a allò.<br/>
<br/>
Avui sóc reportera, crec.<br/>
Porto una càmera penjada al coll<br/>
i un bloc de notes a la mà.<br/>
<br/>
Sóc fràgil.<br/>
Amb prou feines m'aguanto dreta.<br/>
Però tinc les galtes vermelles<br/>
i un somriure d'orella a orella.<br/>
I uns ulls grossos i brillants<br/>
que no ploren mai.<br/>
<br/>
Això deu voler dir que sóc feliç.<br/>
<br/>
He trobat la vocació:<br/>
seré reportera tota la vida!<br/>
Enganxada a una carpeta<br/>
i folrada amb ironfix!<br/>
<br/>
Si no fos de paper,<br/>
no podria respirar.<br/>
Si no fos de paper,<br/>
segur que m'asfixiaria.<br/>
<br/>
Però sóc de paper.<br/>
Tinc les galtes vermelles,<br/>
un somriure d'orella a orella<br/>
i uns ulls grossos i brillants<br/>
que no ploren mai.<br/>
<br/>
Això deu voler dir que sóc feliç.<br/>
<br/>
Molt feliç.<br/>Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-53289539994447213652012-03-07T03:19:00.003-08:002013-01-21T10:26:21.098-08:00M’allunyo.<br /><br />De la plaça del cargol<br />i el cargol que hi vaig trobar,<br />de l’avi que m’hi portava<br />agafada de la mà.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-jcDPvctWL4Q/UP2IDzDEppI/AAAAAAAAABk/JZwiQoQf-Ks/s1600/11fin_c.jpg" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="320" width="241" src="http://3.bp.blogspot.com/-jcDPvctWL4Q/UP2IDzDEppI/AAAAAAAAABk/JZwiQoQf-Ks/s320/11fin_c.jpg" /></a></div>
Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-35064756905085796302012-02-22T16:05:00.001-08:002012-02-22T16:05:51.370-08:00Sempre de cara,<br />amb un blau primavera<br />a les parpelles.Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-30709080189080346952012-02-13T16:02:00.002-08:002012-02-13T16:03:31.453-08:00I arriba un dia<br />en què l’amant<br />diu que t’és amic.<br />Tot és finit.<br />I punt.<br />I seguit.Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-91527365926070758872012-02-13T16:02:00.001-08:002012-02-13T16:02:40.985-08:00Enyoro un temps<br />que no serà meu.<br />Te m'has clavat, <br />a l'entranya,<br />i allà on eres tu, <br />ara hi ha un buit.<br />M'exploro el relleu<br />i entre els accidents<br />de la geografia personal<br />t'hi trobo l'empremta:<br />just on el ventre acaba<br />i em comença l'ànima.Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-72953812031402238792012-02-13T15:59:00.000-08:002012-02-13T16:00:53.795-08:00L’epidermis, l’equador.<br />I el que passa allà al defora<br />i el que passa pell endins<br />són dues realitats<br />que es mouen en paral·lel<br />cap a dos pols oposats.Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-10055412526618646772012-02-13T15:57:00.001-08:002012-02-13T15:57:58.797-08:00Si tu no ho saps, t’ho diré:<br />has estat un terratrèmol.<br />M’has esquerdat, simplement.Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-51493705415931783642012-02-13T15:55:00.002-08:002012-02-13T15:57:17.058-08:00Avui m’he blindat,<br />no em surt ni un mot.<br />Potser és normal<br />si ja ho he dit tot,<br />si ja ho he fet tot.Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-57464398555613420842012-02-13T15:55:00.001-08:002012-02-13T15:55:46.397-08:00M’he encallat <br />entre el problema i la solució.<br />Potser si d’esma em cerco<br />encara m’hi trobaré:<br />al bell mig del signe igual.<br />I això, segur, és el pitjor.Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-41105061581906743022012-02-13T15:54:00.000-08:002012-02-13T15:55:02.853-08:00Em vas demanar que et vigilés el foc:<br />“que no s’apagui mentre no hi sóc”.<br />I en realitat hi has estat ben poc,<br />i jo segueixo aquí, cremant branquillons.Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-82315930920572403412012-02-13T15:52:00.000-08:002012-02-13T15:53:36.303-08:00En plena vall, el sol il·lumina de biaix:<br />és així que aprens que, fins i tot quan és de dia,<br />el món no és mai<br /> gaire esplèndid ni radiant.Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-12691003893145973472012-02-13T15:51:00.001-08:002012-02-13T15:51:38.478-08:00Santa Innocència,<br />la dels versets d’amor.<br />I el cinisme,<br />l’excusa del mal perdedor.Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-12873509674967803762012-02-13T15:49:00.002-08:002012-02-13T15:50:51.949-08:00L’amor és de sucre:<br />llaminer,<br />però et corca les dents.Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-37280042229328556002012-02-13T15:49:00.001-08:002012-02-13T15:49:19.942-08:00Escric serenament,<br />com qui no vol la cosa. <br />I els records de tu<br />no em fan cap nosa<br />quan, distreta,<br />em vénen al pensament.<br />Només lamento,<br />en algun moment,<br />no haver estat del tot sincera.<br />I de nou m'ho callo.<br />Tot per portar-ho dignament.Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-86018537719146781772012-02-13T15:42:00.000-08:002014-03-23T11:27:38.510-07:00T'has adormit.<br />
L'esbufec del son<br />
és tranquil,<br />
la fragància càlida<br />
que exhala el teu cos<br />
impregna el llit. <br />
<br />
Em fascina <br />
el borrissol<br />
a l'orella.<br />
Embadalida,<br />
observo:<br />
l’espasme<br />
i el múscul, <br />
que es relaxa després.<br />
<br />
Les parpelles ens separen<br />
i, des del meu món,<br />
no arribo allà on etsEva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-35316406068395515162012-02-13T15:40:00.002-08:002012-02-13T15:41:22.905-08:00Després d'una foscor incerta.<br /><br />M’enlluerna<br />un cel de petits estels de plàstic,<br />fosforescències excitades a mitja nit.Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-70688742260637869932012-02-13T15:40:00.001-08:002012-02-13T15:40:30.461-08:00Un silenci he construït<br />i, quan m'hi trobo,<br />no m'hi reconec, <br />m'escarneixo i me'n ric.<br />"De què rius?"<br />Si ho sabessis...<br />De callar <br />aquest moment precís.Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2294036991475401789.post-80059924749883679802012-02-13T15:33:00.000-08:002012-02-13T15:39:19.336-08:00Fes-me avui de copa:<br />per assaborir<br />un nou gust<br />-préssec, tabac i tu-<br />em beuré el licor <br />de la teva boca.Eva Arasa i Altimirahttp://www.blogger.com/profile/13914758471982878777noreply@blogger.com0