No em prenguis la memòria:
les hores amb gust de sal
i els racons ara llunyans
on s’escriu la meva història.

Tot just tombar el carrer,
m’espio a mi mateixa
a través d’una finestra
per recordar qui vaig ser.

Embolico tots els dies
amb paper de cel·lofana:
els deso i els veig encara.

Sóc feta dels esborranys,
els desencerts i les tries.

Sóc l’esbós inacabat.

Llum

Ets llum.

Tu ets la llum
de l'estel del matí.

O potser ets la llum d'aquell far
que veia de la platja estant,
quan sé i és del cert que allà,
ajaguda damunt la sorra
i sense por d'estavellar-me,
simplement la llum no em calia.

Obstinada, et busco igual
aquella resplendor fugaç,
sobrera i estimada guia.

La nit

Si jo fos una sola nit,

seria aquesta i no cap altra,

quan m'he desdibuixat en tu.

Sense contorn en l'abraçada,

puc reinventar-me de nou,

renéixer ara tota nua

i empeltar-me en el teu cos:

ets en mi, estimat amic.

Engolasters

Després de la breu tempesta,
el sol ha esquinçat els núvols
i s’emmiralla presumit
en la làmina de plata,
que s’entreveu allà sota,
ben quieta i amagada,
confonent-se entre els arbres.

La poesia és en tu,
en cada bri de verd intens.

I em meravello
davant de l’espectacle
més bell del món,
un dia qualsevol,
en una vall del Pirineu,
davant d'un estany qualsevol.

Taca

Sóc la taca d’humitat a la paret:
em pots pintar, repintar i emblanquinar,
jo persisteixo, tossuda, com si res,
orgullosa de ser el teu maldecap.