dijous, 19 d’agost del 2010

Engolasters


Després de la breu tempesta,
el sol ha esquinçat els núvols
i s’emmiralla presumit
en la làmina de plata,
que s’entreveu allà sota,
ben quieta i amagada,
confonent-se entre els arbres.

La poesia és en tu,
en cada bri de verd intens.

I em meravello
davant de l’espectacle
més bell del món,
un dia qualsevol,
en una vall del Pirineu,
davant d'un estany qualsevol.

1 comentari:

  1. Molt bonic, jo també tinc un poema que passa i es diu engolasters, el trobaras a arnaudeguerau.poesia i proses, enllaçat al meu perfil.
    Sort i salut
    Arnau

    ResponElimina