dilluns, 21 de gener de 2013

Petit món de paper

El meu món és petit,
petit i fet de paper.
Els meus vestits,
de colors,
me'ls retallen a mida.

Segons el dia,
segons el vestit,
em dedico a això,
em dedico a allò.

Avui sóc reportera, crec.
Porto una càmera penjada al coll
i un bloc de notes a la mà.

Sóc fràgil.
Amb prou feines m'aguanto dreta.
Però tinc les galtes vermelles
i un somriure d'orella a orella.
I uns ulls grossos i brillants
que no ploren mai.

Això deu voler dir que sóc feliç.

He trobat la vocació:
seré reportera tota la vida!
Enganxada a una carpeta
i folrada amb ironfix!

Si no fos de paper,
no podria respirar.
Si no fos de paper,
segur que m'asfixiaria.

Però sóc de paper.
Tinc les galtes vermelles,
un somriure d'orella a orella
i uns ulls grossos i brillants
que no ploren mai.

Això deu voler dir que sóc feliç.

Molt feliç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada