skip to main
|
skip to sidebar
Pell endins
Som tan lluny com si fóssim l'un davant de l'altre.
dilluns, 13 de febrer de 2012
Avui m’he blindat,
no em surt ni un mot.
Potser és normal
si ja ho he dit tot,
si ja ho he fet tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Pàgina d'inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
►
2015
(1)
►
d’octubre
(1)
►
2013
(3)
►
de juliol
(1)
►
d’abril
(1)
►
de gener
(1)
▼
2012
(17)
►
de març
(1)
▼
de febrer
(16)
Sempre de cara, amb un blau primavera a les parpel...
I arriba un dia en què l’amant diu que t’és amic. ...
Enyoro un temps que no serà meu. Te m'has clavat, ...
L’epidermis, l’equador. I el que passa allà al def...
Si tu no ho saps, t’ho diré: has estat un terratrè...
Avui m’he blindat, no em surt ni un mot. Potser és...
M’he encallat entre el problema i la solució. Pot...
Em vas demanar que et vigilés el foc: “que no s’ap...
En plena vall, el sol il·lumina de biaix: és així ...
Santa Innocència, la dels versets d’amor. I el cin...
L’amor és de sucre: llaminer, però et corca les de...
Escric serenament, com qui no vol la cosa. I els ...
T'has adormit. L'esbufec del son és tranquil, la f...
Després d'una foscor incerta. M’enlluerna un cel ...
Un silenci he construït i, quan m'hi trobo, no m'h...
Fes-me avui de copa: per assaborir un nou gust -pr...
►
2011
(2)
►
de novembre
(2)
►
2010
(9)
►
d’agost
(5)
►
de febrer
(4)
Sobre jo
Andorra
Visualitza el meu perfil complet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada