dilluns, 13 de febrer del 2012

Enyoro un temps
que no serà meu.
Te m'has clavat,
a l'entranya,
i allà on eres tu,
ara hi ha un buit.
M'exploro el relleu
i entre els accidents
de la geografia personal
t'hi trobo l'empremta:
just on el ventre acaba
i em comença l'ànima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada