dilluns, 19 d’agost de 2019

Universitat Autònoma de Barcelona

La meva universitat fa olor de pins i de formigó.
A través de la finestra intueixo el canvi de temps.
Els poetes que són morts ens saluden en llengües perdudes.
Avui, una vida després, l’aula és buida.
Els poetes no són pas més morts que aquella qui vaig ser.

Cap comentari:

Publica un comentari