I no sé quines em pesen més,
les hores que són buides de tu
o les hores que no estarem junts,
el rellotge d’avui o el després.
M’espanta quan tot sigui d’ahir,
que no hi ha marxa enrere, ho sé,
i t’allunyes amb cada minut,
amb cada segon perdo un amic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada