Enyor

I no sé quines em pesen més,
les hores que són buides de tu
o les hores que no estarem junts,
el rellotge d’avui o el després.

M’espanta quan tot sigui d’ahir,
que no hi ha marxa enrere, ho sé,
i t’allunyes amb cada minut,
amb cada segon perdo un amic.

Desperto

Tremolo d’enyor
i la primera llum
quan obro els ulls
és mig aigualida,
i amb un lleu regust
com de salabror.

Austràlia

Vull viure a Austràlia un temps,
Al mig del desert,
Que el sol i el vent
M’esquarterin la pell.

Tan lluny,
A les antípodes de mi,
Viuré somorta.

Escriuré a la sorra
Amb la punta del dit
Perquè després no en quedi res.

Res.

Austràlia sóc jo:
aïllada i sola.

Accidents de la geografia personal

És el títol del poemari, que aniré publicant en aquesta pàgina.

Amor i desamor.
I tots els matissos entremig.
Em temo que els sentiments no són digitalitzables.

En qualsevol cas, sempre tenim el dret de canviar d'opinió, no?