dissabte, 27 d’abril del 2013


Veuràs els ametllers en flor
i el record dels estius viscuts,
confonent-se en un de sol,
et parlarà a cau d’orella
d’estampes de cels sempre blaus.
D’una terra rogenca i aspra
que resa quan ve la tronada,

una terra assedegada

on, quan no plou poc,
              hi plou massa.
Pensaràs, més cansat que mai,
amb el pes dels anys a l’esquena:
“L’estiu que ve, ja l’he  viscut”.
I sospiraràs, amb recança,
la dolçor que no has tastat:
les ametlles dels ametllers
que avui tot just estan en flor.