A través de la finestra intueixo el canvi de temps.
Els poetes que són morts ens saluden en llengües perdudes.
Avui, una vida després, l’aula és buida.
Els poetes no són pas més morts que aquella qui vaig ser.
dilluns, 19 d’agost del 2019
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada