skip to main
|
skip to sidebar
Pell endins
Som tan lluny com si fóssim l'un davant de l'altre.
dilluns, 13 de febrer del 2012
Avui m’he blindat,
no em surt ni un mot.
Potser és normal
si ja ho he dit tot,
si ja ho he fet tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
►
2019
(4)
►
de novembre
(1)
►
d’agost
(2)
►
de juny
(1)
►
2015
(1)
►
d’octubre
(1)
►
2013
(3)
►
de juliol
(1)
►
d’abril
(1)
►
de gener
(1)
▼
2012
(17)
►
de març
(1)
▼
de febrer
(16)
Sempre de cara,amb un blau primaveraa les parpelles.
I arriba un diaen què l’amantdiu que t’és amic.Tot...
Enyoro un tempsque no serà meu.Te m'has clavat, a ...
L’epidermis, l’equador.I el que passa allà al defo...
Si tu no ho saps, t’ho diré:has estat un terratrèm...
Avui m’he blindat,no em surt ni un mot.Potser és n...
M’he encallat entre el problema i la solució.Potse...
Em vas demanar que et vigilés el foc:“que no s’apa...
En plena vall, el sol il·lumina de biaix:és així q...
Santa Innocència,la dels versets d’amor.I el cinis...
L’amor és de sucre:llaminer,però et corca les dents.
Escric serenament,com qui no vol la cosa. I els re...
T'has adormit. L'esbufec del son és tranquil, la f...
Després d'una foscor incerta.M’enlluernaun cel de ...
Un silenci he construïti, quan m'hi trobo,no m'hi ...
Fes-me avui de copa:per assaborirun nou gust-préss...
►
2011
(2)
►
de novembre
(2)
►
2010
(9)
►
d’agost
(5)
►
de febrer
(4)
Sobre jo
Andorra
Visualitza el meu perfil complet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada