Em vas demanar que et vigilés el foc:
“que no s’apagui mentre no hi sóc”.
I en realitat hi has estat ben poc,
i jo segueixo aquí, cremant branquillons.
dilluns, 13 de febrer del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Som tan lluny com si fóssim l'un davant de l'altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada