dijous, 19 d’agost del 2010
Engolasters
Després de la breu tempesta,
el sol ha esquinçat els núvols
i s’emmiralla presumit
en la làmina de plata,
que s’entreveu allà sota,
ben quieta i amagada,
confonent-se entre els arbres.
La poesia és en tu,
en cada bri de verd intens.
I em meravello
davant de l’espectacle
més bell del món,
un dia qualsevol,
en una vall del Pirineu,
davant d'un estany qualsevol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Molt bonic, jo també tinc un poema que passa i es diu engolasters, el trobaras a arnaudeguerau.poesia i proses, enllaçat al meu perfil.
ResponEliminaSort i salut
Arnau