Ets llum.
Tu ets la llum
de l'estel del matí.
O potser ets la llum d'aquell far
que veia de la platja estant,
quan sé i és del cert que allà,
ajaguda damunt la sorra
i sense por d'estavellar-me,
simplement la llum no em calia.
Obstinada, et busco igual
aquella resplendor fugaç,
sobrera i estimada guia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada