No em prenguis la memòria:
les hores amb gust de sal
i els racons ara llunyans
on s’escriu la meva història.

Tot just tombar el carrer,
m’espio a mi mateixa
a través d’una finestra
per recordar qui vaig ser.

Embolico tots els dies
amb paper de cel·lofana:
els deso i els veig encara.

Sóc feta dels esborranys,
els desencerts i les tries.

Sóc l’esbós inacabat.