No em prenguis la memòria:
les hores amb gust de sal
i els racons ara llunyans
on s’escriu la meva història.
Tot just tombar el carrer,
m’espio a mi mateixa
a través d’una finestra
per recordar qui vaig ser.
Embolico tots els dies
amb paper de cel·lofana:
els deso i els veig encara.
Sóc feta dels esborranys,
els desencerts i les tries.
Sóc l’esbós inacabat.
dissabte, 28 d’agost del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada