No em prenguis la memòria:
les hores amb gust de sal
i els racons ara llunyans
on s’escriu la meva història.

Tot just tombar el carrer,
m’espio a mi mateixa
a través d’una finestra
per recordar qui vaig ser.

Embolico tots els dies
amb paper de cel·lofana:
els deso i els veig encara.

Sóc feta dels esborranys,
els desencerts i les tries.

Sóc l’esbós inacabat.

Llum

Ets llum.

Tu ets la llum
de l'estel del matí.

O potser ets la llum d'aquell far
que veia de la platja estant,
quan sé i és del cert que allà,
ajaguda damunt la sorra
i sense por d'estavellar-me,
simplement la llum no em calia.

Obstinada, et busco igual
aquella resplendor fugaç,
sobrera i estimada guia.

La nit

Si jo fos una sola nit,

seria aquesta i no cap altra,

quan m'he desdibuixat en tu.

Sense contorn en l'abraçada,

puc reinventar-me de nou,

renéixer ara tota nua

i empeltar-me en el teu cos:

ets en mi, estimat amic.

Engolasters

Després de la breu tempesta,
el sol ha esquinçat els núvols
i s’emmiralla presumit
en la làmina de plata,
que s’entreveu allà sota,
ben quieta i amagada,
confonent-se entre els arbres.

La poesia és en tu,
en cada bri de verd intens.

I em meravello
davant de l’espectacle
més bell del món,
un dia qualsevol,
en una vall del Pirineu,
davant d'un estany qualsevol.

Taca

Sóc la taca d’humitat a la paret:
em pots pintar, repintar i emblanquinar,
jo persisteixo, tossuda, com si res,
orgullosa de ser el teu maldecap.

Enyor

I no sé quines em pesen més,
les hores que són buides de tu
o les hores que no estarem junts,
el rellotge d’avui o el després.

M’espanta quan tot sigui d’ahir,
que no hi ha marxa enrere, ho sé,
i t’allunyes amb cada minut,
amb cada segon perdo un amic.

Desperto

Tremolo d’enyor
i la primera llum
quan obro els ulls
és mig aigualida,
i amb un lleu regust
com de salabror.

Austràlia

Vull viure a Austràlia un temps,
al mig del desert,
que el sol i el vent
m’esquarterin la pell.

Tan lluny,
a les antípodes de mi,
viuré somorta.

Escriuré a la sorra
amb la punta del dit
perquè després no en quedi res.

Res.

Austràlia sóc jo:
aïllada i sola.

Accidents de la geografia personal

És el títol del poemari, que aniré publicant en aquesta pàgina.

Amor i desamor.
I tots els matissos entremig.
Em temo que els sentiments no són digitalitzables.

En qualsevol cas, sempre tenim el dret de canviar d'opinió, no?